dimarts, 28 de juliol de 2015

Carrils d'abelles a la ciutat

Un terç de les prop de 200 d'espècies d'abelles salvatges presents a Noruega es troben en perill d'extinció. Tot i que la situació és molt més seriosa en altres llocs del món, com Amèrica del Nord o el sud d'Europa, on el declivi registrat al llarg de les últimes dècades és molt més acusat.

Als Estats Units, avui hi ha menys de la meitat de les abelles que tenia aquest país en els anys immediatament posteriors a la Segona Guerra Mundial. A Espanya, els índexs actuals de mortalitat dels ruscs són d'un 25% o, fins i tot, un 30% anual, quan el normal seria que aquesta taxa se situés en el 5% o, com a molt, el 10%. Donada l'envergadura del problema, iniciatives com l'autopista de flors d'Oslo representen només un granet de sorra. Més que en el volum, el seu valor rau, per tant, en la seva capacitat divulgativa i per conscienciar els ciutadans. Oslo construeix una autopista per a aquests insectes a base de flors i ruscs.

divendres, 24 de juliol de 2015

Conclusió final

Com a conclusió final del meu estudi voldria assenyalar l’objectiu principal, demostrar que un lloc petit a Menorca pot sobreviure i ser sostenible no només basat en els productes que ofereix la vaca, sino que diversificant la producció i basant-la al voltant de les abelles, també es poden obtenir beneficis i a més, ser respectuosos amb el medi ambient.

Crec que un lloc que diversifica la producció és més rentable que un lloc que es basa en la monoproducció.

Aquest estudi vol ser una petita defensa de l’agricultura i ramaderia tradicional de Menorca, que compaginava tots els seus recursos i en treia un profit pel pagès i la natura.

La base principal del projecte ha estat l’apicultura, i amb ella hem après moltes coses de les abelles, lo important que són per l’ésser humà, la gran quantitat de productes que hi podem obtenir, com es produeixen aquests productes, com s’envasen, que les abelles són responsables del 90% de la pol·linització realitzada per insectes…., i a més també un munt de curiositats que normalment es desconeixen del món de les abelles.

També relacionat amb el projecte s’han tornat a cultivar algunes espècies amb flor favorables pels animals i molt importants per les abelles. Algunes d’elles s’havien perdut amb el pas del temps, perquè no produïen prou o perquè molts pagesos compren llavors de les grans empreses, més productores d’aliment pel bestiar i més resistents a plagues, però que potser no estan tant adaptades al medi natural de Menorca, i per tant, no són tant beneficioses per la nostra terra i els nostres animals.

Les lleguminoses s'ha demostrat que, apart de produir flors de molt de potencial, enriqueixen la terra.

L'enclova durant uns anys va ser molt important a Menorca però amb els pas del temps s’ha abandonat perquè les explotacions han anat a produir al màxim i s’han triat altres plantes sense flor perquè produeixen més verd per poder augmentar la quantitat de vaques per lloc.

Els cultius que s’han vist obligats a sembrar els pagesos són més productius en quan a menjar per la vaca, però com que les plantes de farratge esgoten molt la terra necessiten abonaments químics per a poder produir més quantitat, això significa tirar grans quantitats de nitrats, que passen al subsòl en forma de nitrits que contaminen els aqüífers de Menorca.

Per això aquest projecte volia tornar a les tradicions de la terra en quan a sembra, ser més respectuós amb el medi ambient, amb els animals i això està clar que repercutirà a les persones, on gaudirem d’un món més net i polit.

Fer aquest projecte ha estat molt interessant, he aprofundit en un món que tenia molt a l’abast, ja que he pogut treballar molt aprop del meu pare, gran admirador i gran coneixedor del món de les abelles. He tingut l’oportunitat d’aprofitar la seva gran experiència per poder escriure-ho en aquestes línies i compartir-ho amb tots vosaltres.

Moltes gràcies per l’oportunitat que la Fundació Jaume Casademont m’ha donat per poder dur a terme aquest projecte, espero que sigui del vostre interès tota la informació que he anat penjant al meu blog.

dimecres, 15 de juliol de 2015

Per acabar...

La base principal del projecte era l’apicultura i la seva idea principal era cultivar plantes favorables als animals però que alhora tinguessin flor adequada per les abelles com ara l'enclova, mostassa o lleguminoses que s’han deixat d'utilitzar pel pagès amb el pas del temps perquè no produïen prou, per costums o simplement per desconeixement.


A casa tenim abelles i gallines, això fa que les plantes que tenim sembrades siguin beneficioses tant per les abelles, alhora de la polinització, com per les gallines per la seva alimentació. Les plantes que tenim son enclova i lleguminoses, que s'ha demostrat que, apart de produir flors de molt de potencial, enriqueixen la terra.


Gràcies a les abelles, els animals i les plantes tenim a l’abast tot un conjunt de productes procedents de les abelles com poden ser: la mel, el propolis, el polen, etc.
La mel és coneguda per la seva dolçor i per altres propietats curatives derivades dels seus components. Miel.jpg
La cera intervé en algunes cremes i ungüents. Les espelmes de més alta qualitat són fetes amb cera d'abelles.cera-de-abejas-para-confeccinar-velas-985-MLC2427860714_022012-O.jpg
La gelea reial és utilitzada en estats de fatiga general o en moments d'esforç elevat, com ara èpoques d'exàmens!jalea-real-2.jpg
El pol·len és ric en proteïnes i vitamines B, C i E, té propietats terapèutiques, com ara la regulació de les funcions intestinals, una recuperació de les forces i l'enfortiment del cabell. polen8.jpg
El pròpolis té molts usos i aplicacions per les seves propietats antisèptiques, antiinflamatòries i cicatritzants. S'utilitza en el tractament d'infeccions de les vies respiratòries. En forma de pomada o en extracte alcohòlic, és útil com a cicatritzant en afeccions de la pell.propoleo.jpg
El verí d'abella també té propietats terapèutiques. Per la seva capacitat d'estimular la producció de cortisona, s'ha usat per tractar el reumatisme i l'artritis.  bee-sting_1626213c.jpg


Producció de la mel per les abelles:
L’abella recol·lectora guarda el nèctar agafat de les flors en el pap on transformarà la sacarosa de la mel en glucosa. En tornar al rusc treu el nèctar i li passa a una abella obrera que el guarda en el seu pap. L'abella obrera allarga la trompa i treu una goteta de mel mantenint-la uns segons a l'exterior, després la torna a guardar i treu una altra goteta per repetir aquest procés de 80 a 90 vegades per eliminar l'aigua i així convertir, amb els seus enzims, el nèctar en mel.
Aquesta mel encara no ha finalitzat la seva elaboració; ha de madurar i eliminar aigua, per la qual cosa les obreres s'introdueixen en una cel·la la goteta i l'estenen fent que estigui el més exposada a l'aire possible. Per ajudar en aquest procés les abelles es posen a l’entrada de la caseta i baten les seves ales per crear corrents d’aire. Les abelles van omplint les cel·les amb les gotes de mel que han deshidratat en altres compartiments i quan aquestes s'omplen les tapen amb una capa de cera, el que també s'anomena "opercular". Aquest procés finalitza la part de la fabricació de la mel destinada a les abelles.
Per extreure la mel primer s’agafen els quadres de mel i es treu la capa que tapa els hexagons.
184F9D2A491F4F4E9DC8274F4E9CA7.jpg
Un cop fet això, es col·loquen els quadres en una centrifugadora. Com que gira a una velocitat elevada fa que la mel vagi a les parets d’aquesta i es dipositi a sota.
centrifugadora-esquema.png
Després d’extreure tota la mel es deixa reposar per treure les impureses i poder-la envassar.


Com que la mel és l’aliment de les abelles si un any el temps no ha estat favorable se’ls hi pot posar aigua amb sucre per ajudar-les.


A més de nèctar les abelles també recullen pol·len, el qual humitegen amb el nèctar i el transporten en les seves potes en forma de boletes grogues.
polen-de-abejas.jpg
Un cop al rusc altres abelles obreres desfan les boletes i les premsen amb mel per a la seva conservació. No obstant això, avui dia els ruscs disposen unes peces que porten uns petits forats pels quals han de passar les abelles, la grandària fa que els caigui el pol·len a unes safates que hi ha a la part inferior per ser recol·lectat per l'apicultor.
polen.jpg


Aquests productes i molts més són els que es porten a les fires de mel o de productes artesans.


feria_02.jpg
Es Mercadal, Menorca.


feria_01.jpg
LLubí, Mallorca.


Per últim, dir que dels productes de les abelles, del que obtenim sembrat i cultivem a l’hort i dels ous de les gallines hem aconseguit tenir una casa més sostenible!!

dimecres, 10 de juny de 2015

Més curiositats

  1. ROLS DE LES ABELLES
    Les abelles viuen en sofisticades societats organitzades jeràrquicament i cadascuna compleix una funció vital per a la colònia. De fet, les tasques s'assignen per edats. Amb pocs dies de vida, una abella es dedica a netejar les cel·les del rusc. Després, es requereix que alimentin les larves. Una abella amb al voltant de 15 dies de vida produeix cera, transporta aliment i altres funcions similars. Quan tenen 20 dies d'edat les abelles poden convertir-se en guardianes del rusc. Als 40 dies, aproximadament, ja recullen nèctar, pol·len i aigua, i també pol·linitzen plantes.
  2. TIPUS D’ABELLES
    Hi ha dos tipus d'abelles, les femelles i els mascles.
    -Els mascles o abellots són haploides, neixen de l'òvul d'una femella sense fecundar, només tenen la meitat dels cromosomes de la seva mare, una abella femella (obrera o reina).
    -Les femelles, aquestes són diploides, com els humans, fruit d'un òvul i un espermatozoide. L'esperma dels mascles el conserva l'abella reina en un òrgan anomenat espermateca.
    Durant els tres primers dies les abelles femelles són iguals, a partir del tercer dia les obreres alimenten amb gelea real a les larves elegides per ser reines, a les altres les alimentaran amb nèctar, mel, pol·len i escassa gelea. Aquesta diferència alimentària permetrà el desenvolupament dels òrgans reproductors de les abelles reines. L'efecte diferenciador de l'alimentació i l'entorn (temperatura i grandària en la cel·la), es coneix científicament com "epigenètica" i transforma l'anatomia i morfologia de l'abella femella.
    Només hi pot haver una reina en un rusc, la primera a néixer matarà a la resta de reines posades. La reina verge pot respectar a la mare quan les obreres planifiquen la substitució d'una reina vella o preparen un eixam. La reina és de major grandària i es distingeix pel seu llarg abdomen i ales més curtes. Els abellots tenen major diàmetre que les abelles obreres, no tenen fibló i no saben alimentar-se sols, aquesta és una tècnica de "dependència induïda" per les abelles obreres, facilitant l'eliminació dels abellots quan decideixen no alimentar-los.
    Existeix una abella rei? En el món de les abelles dels progenitors mascle moren a fecundar a l'abella reina, i per satisfer les necessitats de la reina són necessaris de 8 a 12 abellots. De manera que hi ha una sola reina amb reis o amants fugaços. Els abellots són eliminats, expulsats o morts de fam, per les abelles obreres quan són innecessaris (fora del període de reproducció de les reines verges).
  3. TEMPS DE VIDA D’UNA ABELLA
    No sempre moren en clavar el seu agulló, tot i que és popularment conegut que si una abella et pica és molt probable que mori en l'intent, poden picar a altres insectes o plantes sense necessàriament perdre el fibló i conseqüentment, la vida.
  4. PRODUCCIÓ DE MEL PER ABELLA
    Les abelles obreres tan sols viuen uns 45 dies en èpoques de forta floració. Només en l'última part d'aquests dies anirà a recollir nèctar, pol·len, aigua, i resines.
    Per reunir un quilo de mel calen 2.540 abelles volant 156 quilòmetres cadascuna perquè cada abella agafi nèctar en 3.900 flors. O el que és el mateix, en nombres rodons: 1 kg Mel = 180 mil quilòmetres de vol + el nèctar de 4,5 milions de flors i el treball de 2.500 abelles.
    La producció d'un rusc completa i forta varia segons la seva salut, territori, floració i clima.
    Almenys 8 quilos s'han de conservar en el rusc com a reserves d'hivern per a les abelles.
  5. LA SANG DE LES ABELLES
    Les abelles tenen sang freda, no obstant això, poden generar calor en fer vibrar el seu cos. D'altra banda, si una abella es troba sota la pluja o en un clima fred, ràpidament perd la seva capacitat de moure’s. La temperatura d'un rusc sol ser de 36 ° C.
  6. LA IMPORTÀNCIA DE LES ABELLES
    Alguns biòlegs afirmen que "sense abelles no hi hauria vida". És una simplificació englobar a tots els pol·linitzadors citant només a les abelles, però el missatge és igual de vàlid. Sense pol·linitzadors un terç de la nostra alimentació desapareixeria, i el que és encara més greu, també ho faria part del farratge que alimenta els bestiars que mengem.
    Les abelles són més efectives que altres pol·linitzadors, com el borinot, doncs un rusc té milers d'individus i són selectius en l'elecció de les plantes a pol·linitzar.
  7. ALTRES CURIOSITATS
    -S’utilitzen ruscs per mesurar la qualitat de l'aire dels aeroports.
    -El sentit de l'olfacte de les abelles és comparable al dels gossos.
    -Un estudi de científics americans de Los Alamos ha estudiat i entrenat a les abelles per detectar explosius de bombes casolanes, però igualment poden ser entrenades per detectar altres substàncies mitjançant el mètode PAVLOV, un mètode basat en l’estímul-resposta.
    -La Científica britànica Lucy King, va demostrar com les abelles poden reduir els enfrontaments entre elefants i éssers humans que durant anys ha estat un greu problema a l'Àfrica, evitant així la mort d'aquests i la pèrdua de cultius. Per això va ser guardonada pel premi d'investigació del Programa de Nacions Unides per al medi ambient, PNUMA, a Bergen, Noruega. King va tenir la idea de construir tanques amb bresques per mantenir els animals fora de les àrees cultivades, ja que els elefants tenen por de les abelles.

dimecres, 3 de juny de 2015

Curiositats de les abelles

  1. EL VOL DE LES ABELLES
    El vol de les abelles ha estat un dilema per als científics durant molt de temps.
    Els càlculs diuen que segons la mida de les seves ales i la grandària del seu cos i la física aerodinàmica que coneixem el seu vol és impossible.
    A diferència d'altres insectes les abelles baten les seves ales amb una batuda més curta i més ràpida unes 230 vegades per segon.
    Les abelles registren la temperatura mitjançant les antenes. Quan la temperatura és elevada les abelles ventiladores se situen a l'entrada del rusc i baten les seves ales 26.400 vegades per minut per expulsar l'aire. Les abelles poden volar a una mitjana de 22 km per hora. Una abella pot arribar a volar 800 km en tota la seva vida.
    Un rusc pot arribar a tenir de 70 a 80.000 individus a la primavera.
    Una abella té prou amb 2 o 3 flors com a aliment per un dia, no obstant això, visiten 200 flors o més al dia quan hi ha un camp florit.
  2. EL SO DE LES ABELLES
    Les abelles a part del ball es comuniquen mitjançant sons, que van de la felicitat profunda a l'amenaça o l'angoixa. Tenen una "Oda" a la reina, "Les tornades" de l'abundància, els "salms" del dolor produeixen llargs i misteriosos crits de guerra, preàmbuls del vol nupcial, quan ocorren els combats i les matances entre princeses.
    El cant de les reines verges: durant els sis dies previs al vol que conduirà només a una fecundació segura, les larves de l'abella reina entonen un cant que recorda al lament dels dofins.
  3. EL LLENGUATGE DE LES ABELLES
    Tota la informació essencial a l'organització del rusc prové de secrecions químiques, LES FEROMONES, segregades per la reina però també per les obreres.
    Es tracta de substàncies missatgeres que circulen d'unes a altres a través de la boca i de les antenes, de les que treuen tota la informació. Les feromones serveixen per exemple per identificar llocs (identificació del rusc, localització de nèctar), senyals d'alarma, controlar les reserves de menjar, equilibra la població regulant la posada d'ous, mantenir la temperatura i la humitat del rusc, etc.
  4. COMUNICACIÓ ENTRE ABELLES I FLORS
    Les plantes i les flors evolutivament sempre s'han esforçat per atraure les abelles. El seu passeig per les flors fa que es transformi en una mena de “Cupido”, ja que els ajuda a reproduir-se.
    Les flors "promocionen" la seva presència de nèctar a les abelles utilitzant senyals elèctrics quan han estat recentment visitades per una altra abella.
    Les plantes generalment estan carregades amb energia negativa i emeten camps elèctrics febles, mentre que les abelles adquireixen càrrega positiva mentre volen en l’aire. Quan una abella es posa sobre una flor, una petita força elèctrica queda, la qual pot potencialment portar informació.
  5. LES ABELLES SABEN MATEMÀTIQUES
    Les abelles tenen entre elles un llenguatge codificat molt precís, el del BALL: aquest ball executat per les abelles exploradores quan arriben al rusc, informa les altres sobre el lloc i la distància d'una font d'abastament.
    Hi ha dos tipus de balls:
    -El ball en cercle que significa que hi ha un lloc molt proper (menys de 25 metres).
    -El ball bulliciós o ball del vuit amb figures molt complicades per llocs més llunyans, fins a 10 km. Indica en funció de les oscil·lacions abdominals i de les vibracions emeses, la distància del botí a recollir. La direcció s'expressa respecte a la posició del sol. La distància pel nombre de voltes efectuades per l'abella sobre si mateixa.
  6. LES ABELLES TENEN CINC ULLS
    Tres ulls simples en el medi formant un triangle, els serveixen per a la visió llunyana. I dos ulls posats en la part superior i lateral, formats per múltiples subestructures.
    Cada ommatidi (subestructura) és una unitat sensorial. L’abellot té de 6-7000 ommatidis, l'obrera de 4 a 5000 i la reina de 3 a 4000. Els ommatidis són excel·lents instruments per detectar el moviment, així com formes i colors.
  7. NOMBRE D’ABELLES D’UN RUSC
    L'Apis mel·lífera (o abella domèstica) forma colònies d'entre 15.000 i 80.000 abelles, depenent de la seva fortalesa, climatologia i hàbitat. Els ruscs es defineixen perquè hi ha tres tipus d'individus que el formen: femella reina (una), femelles obreres (gairebé la totalitat) i mascles abellots (menys del 4% o cap, depenent de l'època de l'any).
    Quan un rusc és fort la seva reina jove pot "eixamenar", és a dir, dividir el rusc amb sortida de part de les abelles i la reina, que és substituïda per una de nova. Aquest procés d'expansió es diu "eixam".

divendres, 24 d’abril de 2015

Les casetes d'abelles

MATERIALS:
Als segles passats, cada regió feia les casetes de les abelles amb els materials i els medis dels quals disposava. A Menorca es feien amb canyes esmitjades per la meitat i es fermaven una amb l'altre formant un tub, i amb excrements de vaca es tapaven els orificis; a l’Àfrica feien uns “cons joncs”, model que es va imitar per la part nord d’Espanya, sempre amb el mateix objectiu: que les abelles tinguessin un refugi per poder crear els seus penals i viure-hi.
Un cop passada la revolució industrial, on la fusta passà a ser un material a l’abast de tothom, les casetes van passar a fabricar-se amb aquest i es va aconseguir un pas molt important per l’apicultura i passà a anomenar-se: l’apicultura movilística, que és aquella en la qual en cada panel s’emmarca amb llenya cosa que fa que sigui més fàcil accedir-hi i no molestar tant a les abelles.

MIDES:
Hi ha dues mides estandarditzades de les casetes:
-Layens: és una mida molt utilitzada a la península perquè permet l’apicultura de transhumància. Aquesta consta d’una sola cambra on hi ha tant la cria com els panells per posar la mel, per tant, a l’hora de la transhumància no hi ha tants problemes per transportar-les perquè consta d’un sol bloc.
-Dadant i les Lanstrong: deuen el seu nom al seu inventor. La diferència que hi ha entre aquestes: el tipus Dadant consta d’una cambra de cria bastant gran i les alces (casetes per fer mel que es posen a sobre) tenen la meitat de la capacitat d’aquesta i es van posant tantes alces com l’apicultor veu que és necessari segons la producció de mel que preveu que hi haurà aquell any. Les Lanstrong tenen la cambra de cria i les alces de la mateixa mida.


colmena-dadant-trashumancia.jpgcolmena-layens-entrelazada.jpg

Dadant Layens


LLOC:
La tendència més idònia d’instal·lar una caseta d’abelles és que la piquera (entrada de la caseta) miri cap al sud per protegir la caseta dels vents forts típics de Menorca (la Tramuntana) i per orientar les abelles al pas del sol (llevant → ponent). És preferible que estiguin arredossades (protegides) al darrere de les parets i en una zona on no hi puguin accedir animals tals com vaques, cavalls, porcs, etc. que poden fer-les caure i perjudicar a les abelles i al mateix ramat.
La zona on hi ha les casetes sempre ha d’estar marcada amb un cartell on hi figura el nombre de registre de l’apicultor i l’advertència de què en aquella zona hi habiten abelles per evitar possibles ensurts. S’han de mantenir unes distàncies entre el lloc de les casetes i la població o les carreteres, la distància depèn de si són llocs molt transitats o no.

dilluns, 1 de setembre de 2014

Hola a tots i a totes!!


Fa uns dies vam tenir una visita molt agradable! Ens van venir a veure els nens, i no tant nens, del grup Desafío Menorca.




Els nens van conèixer com les abelles produeixen la mel, com construeixen els panals i, per últim, el procés per posar cera als panals.











També van conèixer com treballen les abelles i van poder provar-se el traje que utilitzen els apicultors per anar a veure les casetes de les abelles.













Els nens van disfrutar molt i van trobar molt curiós que hi hagi un "fum" que les relaxa perque aixi l'apicultor pugui treballar millor quan els hi ha de fer algun canvi a la caseta.






A més a més els nens van tenir l'oportunitat de degustar la mel!!