Curiositats de les abelles

1. EL VOL DE LES ABELLES
   El vol de les abelles ha estat un dilema per als científics durant molt de temps.
   Els càlculs diuen que segons la mida de les seves ales i la grandària del seu cos i la física aerodinàmica que coneixem el seu vol és impossible.
   A diferència d'altres insectes les abelles baten les seves ales amb una batuda més curta i més ràpida unes 230 vegades per segon.
   Les abelles registren la temperatura mitjançant les antenes. Quan la temperatura és elevada les abelles ventiladores se situen a l'entrada del rusc i baten les seves ales 26.400 vegades per minut per expulsar l'aire. Les abelles poden volar a una mitjana de 22 km per hora. Una abella pot arribar a volar 800 km en tota la seva vida.
   Un rusc pot arribar a tenir de 70 a 80.000 individus a la primavera.
   Una abella té prou amb 2 o 3 flors com a aliment per un dia, no obstant això, visiten 200 flors o més al dia quan hi ha un camp florit.
2. EL SO DE LES ABELLES
   Les abelles a part del ball es comuniquen mitjançant sons, que van de la felicitat profunda a l'amenaça o l'angoixa. Tenen una "Oda" a la reina, "Les tornades" de l'abundància, els "salms" del dolor produeixen llargs i misteriosos crits de guerra, preàmbuls del vol nupcial, quan ocorren els combats i les matances entre princeses.
   El cant de les reines verges: durant els sis dies previs al vol que conduirà només a una fecundació segura, les larves de l'abella reina entonen un cant que recorda al lament dels dofins.
3. EL LLENGUATGE DE LES ABELLES
   Tota la informació essencial a l'organització del rusc prové de secrecions químiques, LES FEROMONES, segregades per la reina però també per les obreres.
   Es tracta de substàncies missatgeres que circulen d'unes a altres a través de la boca i de les antenes, de les que treuen tota la informació. Les feromones serveixen per exemple per identificar llocs (identificació del rusc, localització de nèctar), senyals d'alarma, controlar les reserves de menjar, equilibra la població regulant la posada d'ous, mantenir la temperatura i la humitat del rusc, etc.
4. COMUNICACIÓ ENTRE ABELLES I FLORS
   Les plantes i les flors evolutivament sempre s'han esforçat per atraure les abelles. El seu passeig per les flors fa que es transformi en una mena de “Cupido”, ja que els ajuda a reproduir-se.
   Les flors "promocionen" la seva presència de nèctar a les abelles utilitzant senyals elèctrics quan han estat recentment visitades per una altra abella.
   Les plantes generalment estan carregades amb energia negativa i emeten camps elèctrics febles, mentre que les abelles adquireixen càrrega positiva mentre volen en l’aire. Quan una abella es posa sobre una flor, una petita força elèctrica queda, la qual pot potencialment portar informació.
5. LES ABELLES SABEN MATEMÀTIQUES
   Les abelles tenen entre elles un llenguatge codificat molt precís, el del BALL: aquest ball executat per les abelles exploradores quan arriben al rusc, informa les altres sobre el lloc i la distància d'una font d'abastament.
   Hi ha dos tipus de balls:
   -El ball en cercle que significa que hi ha un lloc molt proper (menys de 25 metres).
   -El ball bulliciós o ball del vuit amb figures molt complicades per llocs més llunyans, fins a 10 km. Indica en funció de les oscil·lacions abdominals i de les vibracions emeses, la distància del botí a recollir. La direcció s'expressa respecte a la posició del sol. La distància pel nombre de voltes efectuades per l'abella sobre si mateixa.
6. LES ABELLES TENEN CINC ULLS
   Tres ulls simples en el medi formant un triangle, els serveixen per a la visió llunyana. I dos ulls posats en la part superior i lateral, formats per múltiples subestructures.
   Cada ommatidi (subestructura) és una unitat sensorial. L’abellot té de 6-7000 ommatidis, l'obrera de 4 a 5000 i la reina de 3 a 4000. Els ommatidis són excel·lents instruments per detectar el moviment, així com formes i colors.
7. NOMBRE D’ABELLES D’UN RUSC
   L'Apis mel·lífera (o abella domèstica) forma colònies d'entre 15.000 i 80.000 abelles, depenent de la seva fortalesa, climatologia i hàbitat. Els ruscs es defineixen perquè hi ha tres tipus d'individus que el formen: femella reina (una), femelles obreres (gairebé la totalitat) i mascles abellots (menys del 4% o cap, depenent de l'època de l'any).
   Quan un rusc és fort la seva reina jove pot "eixamenar", és a dir, dividir el rusc amb sortida de part de les abelles i la reina, que és substituïda per una de nova. Aquest procés d'expansió es diu "eixam".