dimecres, 10 de juny del 2015

Més curiositats

  1. ROLS DE LES ABELLES
    Les abelles viuen en sofisticades societats organitzades jeràrquicament i cadascuna compleix una funció vital per a la colònia. De fet, les tasques s'assignen per edats. Amb pocs dies de vida, una abella es dedica a netejar les cel·les del rusc. Després, es requereix que alimentin les larves. Una abella amb al voltant de 15 dies de vida produeix cera, transporta aliment i altres funcions similars. Quan tenen 20 dies d'edat les abelles poden convertir-se en guardianes del rusc. Als 40 dies, aproximadament, ja recullen nèctar, pol·len i aigua, i també pol·linitzen plantes.
  2. TIPUS D’ABELLES
    Hi ha dos tipus d'abelles, les femelles i els mascles.
    -Els mascles o abellots són haploides, neixen de l'òvul d'una femella sense fecundar, només tenen la meitat dels cromosomes de la seva mare, una abella femella (obrera o reina).
    -Les femelles, aquestes són diploides, com els humans, fruit d'un òvul i un espermatozoide. L'esperma dels mascles el conserva l'abella reina en un òrgan anomenat espermateca.
    Durant els tres primers dies les abelles femelles són iguals, a partir del tercer dia les obreres alimenten amb gelea real a les larves elegides per ser reines, a les altres les alimentaran amb nèctar, mel, pol·len i escassa gelea. Aquesta diferència alimentària permetrà el desenvolupament dels òrgans reproductors de les abelles reines. L'efecte diferenciador de l'alimentació i l'entorn (temperatura i grandària en la cel·la), es coneix científicament com "epigenètica" i transforma l'anatomia i morfologia de l'abella femella.
    Només hi pot haver una reina en un rusc, la primera a néixer matarà a la resta de reines posades. La reina verge pot respectar a la mare quan les obreres planifiquen la substitució d'una reina vella o preparen un eixam. La reina és de major grandària i es distingeix pel seu llarg abdomen i ales més curtes. Els abellots tenen major diàmetre que les abelles obreres, no tenen fibló i no saben alimentar-se sols, aquesta és una tècnica de "dependència induïda" per les abelles obreres, facilitant l'eliminació dels abellots quan decideixen no alimentar-los.
    Existeix una abella rei? En el món de les abelles dels progenitors mascle moren a fecundar a l'abella reina, i per satisfer les necessitats de la reina són necessaris de 8 a 12 abellots. De manera que hi ha una sola reina amb reis o amants fugaços. Els abellots són eliminats, expulsats o morts de fam, per les abelles obreres quan són innecessaris (fora del període de reproducció de les reines verges).
  3. TEMPS DE VIDA D’UNA ABELLA
    No sempre moren en clavar el seu agulló, tot i que és popularment conegut que si una abella et pica és molt probable que mori en l'intent, poden picar a altres insectes o plantes sense necessàriament perdre el fibló i conseqüentment, la vida.
  4. PRODUCCIÓ DE MEL PER ABELLA
    Les abelles obreres tan sols viuen uns 45 dies en èpoques de forta floració. Només en l'última part d'aquests dies anirà a recollir nèctar, pol·len, aigua, i resines.
    Per reunir un quilo de mel calen 2.540 abelles volant 156 quilòmetres cadascuna perquè cada abella agafi nèctar en 3.900 flors. O el que és el mateix, en nombres rodons: 1 kg Mel = 180 mil quilòmetres de vol + el nèctar de 4,5 milions de flors i el treball de 2.500 abelles.
    La producció d'un rusc completa i forta varia segons la seva salut, territori, floració i clima.
    Almenys 8 quilos s'han de conservar en el rusc com a reserves d'hivern per a les abelles.
  5. LA SANG DE LES ABELLES
    Les abelles tenen sang freda, no obstant això, poden generar calor en fer vibrar el seu cos. D'altra banda, si una abella es troba sota la pluja o en un clima fred, ràpidament perd la seva capacitat de moure’s. La temperatura d'un rusc sol ser de 36 ° C.
  6. LA IMPORTÀNCIA DE LES ABELLES
    Alguns biòlegs afirmen que "sense abelles no hi hauria vida". És una simplificació englobar a tots els pol·linitzadors citant només a les abelles, però el missatge és igual de vàlid. Sense pol·linitzadors un terç de la nostra alimentació desapareixeria, i el que és encara més greu, també ho faria part del farratge que alimenta els bestiars que mengem.
    Les abelles són més efectives que altres pol·linitzadors, com el borinot, doncs un rusc té milers d'individus i són selectius en l'elecció de les plantes a pol·linitzar.
  7. ALTRES CURIOSITATS
    -S’utilitzen ruscs per mesurar la qualitat de l'aire dels aeroports.
    -El sentit de l'olfacte de les abelles és comparable al dels gossos.
    -Un estudi de científics americans de Los Alamos ha estudiat i entrenat a les abelles per detectar explosius de bombes casolanes, però igualment poden ser entrenades per detectar altres substàncies mitjançant el mètode PAVLOV, un mètode basat en l’estímul-resposta.
    -La Científica britànica Lucy King, va demostrar com les abelles poden reduir els enfrontaments entre elefants i éssers humans que durant anys ha estat un greu problema a l'Àfrica, evitant així la mort d'aquests i la pèrdua de cultius. Per això va ser guardonada pel premi d'investigació del Programa de Nacions Unides per al medi ambient, PNUMA, a Bergen, Noruega. King va tenir la idea de construir tanques amb bresques per mantenir els animals fora de les àrees cultivades, ja que els elefants tenen por de les abelles.

dimecres, 3 de juny del 2015

Curiositats de les abelles

  1. EL VOL DE LES ABELLES
    El vol de les abelles ha estat un dilema per als científics durant molt de temps.
    Els càlculs diuen que segons la mida de les seves ales i la grandària del seu cos i la física aerodinàmica que coneixem el seu vol és impossible.
    A diferència d'altres insectes les abelles baten les seves ales amb una batuda més curta i més ràpida unes 230 vegades per segon.
    Les abelles registren la temperatura mitjançant les antenes. Quan la temperatura és elevada les abelles ventiladores se situen a l'entrada del rusc i baten les seves ales 26.400 vegades per minut per expulsar l'aire. Les abelles poden volar a una mitjana de 22 km per hora. Una abella pot arribar a volar 800 km en tota la seva vida.
    Un rusc pot arribar a tenir de 70 a 80.000 individus a la primavera.
    Una abella té prou amb 2 o 3 flors com a aliment per un dia, no obstant això, visiten 200 flors o més al dia quan hi ha un camp florit.
  2. EL SO DE LES ABELLES
    Les abelles a part del ball es comuniquen mitjançant sons, que van de la felicitat profunda a l'amenaça o l'angoixa. Tenen una "Oda" a la reina, "Les tornades" de l'abundància, els "salms" del dolor produeixen llargs i misteriosos crits de guerra, preàmbuls del vol nupcial, quan ocorren els combats i les matances entre princeses.
    El cant de les reines verges: durant els sis dies previs al vol que conduirà només a una fecundació segura, les larves de l'abella reina entonen un cant que recorda al lament dels dofins.
  3. EL LLENGUATGE DE LES ABELLES
    Tota la informació essencial a l'organització del rusc prové de secrecions químiques, LES FEROMONES, segregades per la reina però també per les obreres.
    Es tracta de substàncies missatgeres que circulen d'unes a altres a través de la boca i de les antenes, de les que treuen tota la informació. Les feromones serveixen per exemple per identificar llocs (identificació del rusc, localització de nèctar), senyals d'alarma, controlar les reserves de menjar, equilibra la població regulant la posada d'ous, mantenir la temperatura i la humitat del rusc, etc.
  4. COMUNICACIÓ ENTRE ABELLES I FLORS
    Les plantes i les flors evolutivament sempre s'han esforçat per atraure les abelles. El seu passeig per les flors fa que es transformi en una mena de “Cupido”, ja que els ajuda a reproduir-se.
    Les flors "promocionen" la seva presència de nèctar a les abelles utilitzant senyals elèctrics quan han estat recentment visitades per una altra abella.
    Les plantes generalment estan carregades amb energia negativa i emeten camps elèctrics febles, mentre que les abelles adquireixen càrrega positiva mentre volen en l’aire. Quan una abella es posa sobre una flor, una petita força elèctrica queda, la qual pot potencialment portar informació.
  5. LES ABELLES SABEN MATEMÀTIQUES
    Les abelles tenen entre elles un llenguatge codificat molt precís, el del BALL: aquest ball executat per les abelles exploradores quan arriben al rusc, informa les altres sobre el lloc i la distància d'una font d'abastament.
    Hi ha dos tipus de balls:
    -El ball en cercle que significa que hi ha un lloc molt proper (menys de 25 metres).
    -El ball bulliciós o ball del vuit amb figures molt complicades per llocs més llunyans, fins a 10 km. Indica en funció de les oscil·lacions abdominals i de les vibracions emeses, la distància del botí a recollir. La direcció s'expressa respecte a la posició del sol. La distància pel nombre de voltes efectuades per l'abella sobre si mateixa.
  6. LES ABELLES TENEN CINC ULLS
    Tres ulls simples en el medi formant un triangle, els serveixen per a la visió llunyana. I dos ulls posats en la part superior i lateral, formats per múltiples subestructures.
    Cada ommatidi (subestructura) és una unitat sensorial. L’abellot té de 6-7000 ommatidis, l'obrera de 4 a 5000 i la reina de 3 a 4000. Els ommatidis són excel·lents instruments per detectar el moviment, així com formes i colors.
  7. NOMBRE D’ABELLES D’UN RUSC
    L'Apis mel·lífera (o abella domèstica) forma colònies d'entre 15.000 i 80.000 abelles, depenent de la seva fortalesa, climatologia i hàbitat. Els ruscs es defineixen perquè hi ha tres tipus d'individus que el formen: femella reina (una), femelles obreres (gairebé la totalitat) i mascles abellots (menys del 4% o cap, depenent de l'època de l'any).
    Quan un rusc és fort la seva reina jove pot "eixamenar", és a dir, dividir el rusc amb sortida de part de les abelles i la reina, que és substituïda per una de nova. Aquest procés d'expansió es diu "eixam".